Enguany commemorem els 80 anys de l’inici de la Guerra Civil. El feixisme espanyol decidí alçar-se en armes contra el poble, contra la república que les classes populars havien guanyat, contra les llibertats individuals i col·lectives que s’estenien al llarg del país, contra l’acceptació d’una diversitat nacional, lingüística i cultural. El llastre que deixà crec que no cal explicar-lo, però cal fer memòria i justícia, ja que continuem en un Estat Espanyol que ha volgut passar pàgina però mantenint ben viu el feixisme durant tots els governs que han passat fins ara. Això s’ha traduït en què dirigents del règim franquista encara ocupen llocs de poder en institucions de govern o en determinats partits polítics. També s’ha traduït en debats absurds sobre la retirada o no de simbologia feixista; el feixisme no es debat, sinó que es combat des de la fermesa de la democràcia; no hi ha peròs que valguin, i aquí senyalem a tothom. També s’observa quan partits polítics de marcada ideologia franquista i nazista estan legalitzats, i d’altres són prohibits, o alertats pel seu independentisme o privant que aquells que aposten per la pau i el diàleg no es puguin presentar a les eleccions, com el cas d’Otegi al País Basc. Lehendakari onena, herria!

A la Canonja, durant aquest final d’any i el gener del 2017, l’Ateneu Popular La Mina organitzarà tot un seguit d’actes per commemorar aquest episodi de la història de les nostres vides. Un d’aquests actes serà una sortida a alguns dels espais del Front del Segre, on s’homenatjarà als canongins que hi van lluitar i fins i tot morir. Un cop més és la societat organitzada i mobilitzada la que fa memòria i lluita per la justícia. Sort en tenim també, al nostre poble, del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví i en particular del Juan Borràs, que ha publicat el que segurament siguin els millors llibres de recuperació històrica local de la Guerra Civil a Catalunya. 

I mentrestant, mentre la societat es mou i s’organitza, a la Canonja tenim un refugi antiaeri restaurat a la Plaça de la O, que no disposa de visites guiades públiques i molt menys encara disposem de cap línia de treball municipal per la recuperació de la memòria històrica i el patrimoni local. Malgrat tot, fa uns anys el poble i el seu Ajuntament es bolcà en l’homenatge i beatificació del Bisbe Manuel Borràs; sense voler menystenir en absolut la seva figura, aquest acte d’homenatge portà implícit l’oblit de les altres víctimes de la guerra i la barbàrie. Per no parlar d’alguns edificis dels carrers de la Canonja, que encara conserven la placa del Ministerio de la Vivienda franquista a la seva façana. Memòria és restitució i justícia, i no pas esperar que el temps ho curi tot.

La CUP de la Canonja volem dedicar aquest article a tots aquells canongins i canongines que van lluitar al front popular i van caure, al front de l’Ebre, al front del Segre o en qualsevol racó d’aquest país petit. Així com també per tots aquells represaliats per la seva condició o posicionament polític. Alguns dels caiguts sabem on són, però molts d’altres no. Una vegada més haurà de ser la iniciativa de les institucions catalanes, per davant de la inoperància dels governs espanyols, la que porti a terme un pla per recuperar cossos de les fosses comunes, identificar-los i fer justícia als familiars que fa anys que lluitem per trobar-los. Els trobarem i els portarem a la memòria col·lectiva. Per tots ells, avui llencem un crit per la llibertat dels pobles, per la república catalana, però també empenyent perquè els nostres veïns assoleixin la tercera república espanyola. I per tot això només ens caldran dues coses: la paraula i el poble.

Joan Pons Solé

Regidor de la CUP a l'Ajuntament de la Canonja