D'uns mesos ençà, el sistema educatiu i en particular mestres i professorat han patit un setge per part de la política, dels mitjans de comunicació i de la judicatura. S'acusa l'escola d’«adoctrinar» quan el que fan dia rere dia és deixar-se la pell per ensenyar a respectar les persones i l'entorn, i a deixar el món i la societat millor que no ens l'hem trobat.

Es parla d’adoctrinar quan és el conservador govern espanyol que vol imposar l’assignatura de “seguridad y defensa nacional” per tal que a Primària aprenguin –per exemple– l’himne de Las Fuerzas Armadas. El militarisme i la violència no han aportat res de positiu a cap societat, i aquí tampoc. No volem tornar a la dictadura. Volem una escola que formi en els valors de la pau, la democràcia i el respecte.

Vivim en una societat plural, i els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut sempre la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. 

Aquest model català es diu immersió lingüística. La immersió garanteix la igualtat d’oportunitats, ja que en acabar l’ensenyament obligatori, tothom ha de dominar les dues llengües oficials. El fet de saber més llengües sempre obre portes, mai en tanca. 

No és nou. És un tema recurrent que utilitzen per tapar els seus errors. A més, els partits del 155CE que carreguen contra la immersió i parlen de ruptura social són, precisament, els que volen fer trontollar la pau social que aporta l’escola de proximitat. Els partits polítics han de solucionar problemes, no generar-ne. Que no ens enganyin. Les escoles (col·legis i instituts) són l’epicentre de la vida d’un poble. És on es creen xarxes intergeneracionals de coneixences que duraran anys entre el veïnat. Les escoles ajuden a fer tribu, conèixer i jugar amb els veïns i les veïnes, a aprendre uns dels altres. En definitiva, ser persones humanes. I en aquests temps que tot és tan ràpid, maquiavèl·lic i deshumanitzat, què ens queda si no apostem per aquest model d’escola? Què ens queda si no ens cuidem?

Albert Dols Domingo, filòleg, professor de llengua i literatura catalana i membre de l’assemblea local de la CUP de la Canonja