Aquesta és la frase que pronuncia tot sovint l’alcalde de la Canonja, en el sentit que tots els ciutadans, tard o d’hora, haurien de ser membres del consistori i veure’n la seva activitat des de dins. No diré que aquesta invitació va ser la que em va motivar a encapçalar la llista de la CUP a les eleccions municipals del 2015, però sí que admetré que entreveia una possibilitat seriosa de treballar pel meu poble. Han passat més de tres anys des de que vaig ser nomenat regidor i potser és hora de fer balanç abans que l’atenció es centri només en una campanya electoral que promet ser interessant.

La CUP entràvem a les institucions amb el lema “per canviar-ho tot”, a la Canonja hi vam entrar per fer oposició, davant l’absència d’una oposició real fins a l’actualitat. Però sobretot hi entràvem per millorar la transparència de l’activitat del govern municipal, per fiscalitzar-ne la seva actuació i per fer propostes per impulsar un canvi social i econòmic en aquest racó del Tarragonès.

Si bé és cert que un regidor de tretze pot tenir poca força, i més encara si l’equip de govern en té deu, nosaltres no ens subestimem gens ni mica. Quan vam entrar ningú parlava de publicar els ordres del dia dels plens a la web, ningú parlava de pressupostos participatius, ningú parlava d’ajuts a la urgència social, i menys encara de temes ambientals com la contaminació acústica, la qualitat de l’aire i les pudors, o el canvi climàtic. Tampoc ningú parlava d’aplicar una fiscalitat ambiental i social a les taxes, impostos i preus públics de la Canonja. Ni per casualitat s’havia parlat mai de polítiques municipals per fer front a l’homofòbia. Amb prou feines s’havia discutit mai de mesures concretes per la recuperació de la memòria històrica, per l’impuls del comerç local o per fer del Patronat de Cultura un espai de participació real i efectiva sobre les polítiques cultural del nostre poble. Evidentment, ningú parlava d’autodeterminació i independència. I de fet, avui dia encara ens és difícil parlar-ne sense que l’alcalde mostri la seva cara més intolerant.

Però la realitat és tossuda i la memòria extensa. Passats tres anys podem dir que alguns d’aquests temes que us he exposat s’han introduït fàcilment al Ple i hem aconseguit resultats concrets de la mà d’un equip de govern que no s’hi ha oposat. Altres qüestions han rebut un frontal cop de porta. I d’altres han rebut aquella frase que tant adorem: “ho estudiarem i ho incorporarem l’any vinent”, en temes com aplicar criteris socials i ambientals a les ordenances fiscals, en infinitat de qüestions al voltant del debat de pressupostos municipals o en aplicar mesures efectives contra la contaminació acústica a la Canonja, per posar-ne alguns exemples.

La Canonja es troba en un entorn molt complex i que fa que la seva gestió no sigui fàcil però tampoc impossible. Som un poble envoltat de ciutats, carreteres, polígons industrials, grans àrees comercials, etc. però que lluita per mantenir la seva ànima de poble a contracorrent. No entraré a valorar si l’equip de govern n’és conscient d’aquesta realitat, però sí que des de la CUP i el conjunt de persones i col·lectius que hi donen suport, ho tenim clar i treballem per això.

Finalment, voldria aprofitar aquest article per anunciar que no em tornaré a presentar a les properes eleccions municipals. Considero que el meu pas per la institució municipal ha de ser temporal i que l’important no són les persones, sinó la feina que s’hi fa. A diferència d’altres que perpetuen la seva posició política, impedint així la renovació sana que necessita constantment la política, jo m’aparto després de quatre anys i retorno a l’activisme i a la meva feina d’ambientòleg, d’on no m’he mogut mai.

Tothom hauria de ser regidor alguna vegada, però no més de vuit anys.

Joan Pons Solé (regidor de la CUP a l'Ajuntament de la Canonja)