Cooperar significa “prendre part amb altres en una obra feta en comú”, en canvi, competir significa que “dues o més persones, lluiten, s’esforcen, s’emulen per aconseguir el mateix objecte”. Tot i que els significats tenen força semblança, no estem parlant del mateix, ni molt menys. Mentre que quan cooperem no volem ser millors ni tenir més que el que està al nostre costat, quan competim tendim a aconseguir el mateix que vol el del nostre costat, malgrat que això comporti que l’altre es quedi sense res.

De tots és conegut que el sistema econòmic capitalista ha tendit, i tendeix encara, a afavorir la competència, amb el malentès que això genera progrés, desenvolupament i millor benestar per les persones. Però l’experiència guanyada pel capitalisme més salvatge dels darrers anys, ens demostra que desenvolupament i progrés no comporta igualtat per totes, benestar humà a l’abast de tothom i, molt menys, respecte pels recursos naturals.

Amb tot això, on volem anar a parar? Doncs a que un bon model econòmic i laboral al qual podríem tendir és el cooperatiu. L’economia cooperativa es fomenta en diferents principis: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica per part dels socis, participació econòmica dels socis, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

La fallida de la Cooperativa Agrícola i la Secció de Crèdit de la Canonja ens ha de fer preguntar moltes coses. Segurament la primera qüestió seria si el que teníem davant era una cooperativa que vetllava per aquests principis o no. Es vetllava per una gestió democràtica? Hi havia participació econòmica de tots els socis i sòcies? Fomentava l’educació, la formació i la informació? Tenia interès per la comunitat local on estava? Realment són moltes preguntes i poques respostes. Però el cert és que la mala gestió, reconeguda per la Junta de la Cooperativa, juntament amb la deriva de la Cooperativa cap a models que res tenien de cooperatius, ens ha portat a una situació de gairebé tres milions d’euros de forat i on les famílies han estat les principals afectades.

Des de l’assemblea local de la CUP de la Canonja, creiem que abans que plantejar solucions com la venda de patrimoni a l’Ajuntament per arreglar parcialment el problema, cal reflexionar a fons com hem arribat fins aquí. No podem debatre a la lleugera la dissolució d’un entitat històrica del poble que tanta gent ha aixecat durant dècades. Si la Cooperativa de la Canonja acaba desapareixent, cosa molt probable vista la situació, caldrà que no oblidem el punt de partida, és a dir, la unió i la cooperació dels pagesos canongins disposats a unir esforços. Aquest discurs no pretén ser bucòlic ni idealista, sinó que el fem per posar sobre la taula la dimensió del problema que tenim. Nosaltres serem partidaris de posar per davant la necessitat que la gent recuperi els seus estalvis, però no deixarem de banda la necessitat de denunciar qui ens ha portat fins aquí.

La CUP, ara i sempre, estarem per la defensa del model econòmic realment social i cooperatiu.

Joan Pons Solé

Regidor de la CUP a l'Ajuntament de la Canonja